Després de rectes interminables i paisatges desolats, passant per pobles de romeries i cavalls o vaques, per haciendas on la vista es perd a l'horitzó, per termes antigues i oxidades... arribem a Corrientes atravessant d'est a oest tot el nord d'Argentina, en un viatge etern i ple de l'il.lusió d'arribar a Iguazú. Ha sigut llarg, però ple de músiques i silencis, de paraules i vistes cansades, de policies amables o lladres uniformats, nit de tangos antics vora el riu Paraná i merescut descans.... tot ho hem volgut viure, en un present frenètic de velocitat i tranquils de saber-nos en bona companyia.
Finalment l'endemà ens acostem a la terra promesa, el paisatge es muda de verd i aigua per rebre'ns i la pau jesuítica de San Ignacio Miní ens transporta a una època d'utopies esclaves i guaranies catolitzats en un comunisme eclèctic. Reposem entre pedres que parlen i un sol que d'hivern té només l'olor. Descobrim com de petit pots sentir-te entre tanta inmensitat de selva... un sol de posta esgotada s'allarga a l'horitzó mentre intuim els cants amagats entre l'art barroc d'unes ruines extranyades de trobar-se tant lluny de casa.
I ja esgotats arribem de nit, després de més de 1500 kilómetres on conduir ha sigut un plaer per tots... Puerto Iguazú, un poblet triangle entre Argentina, Paraguay i Brasil. Demà més, demà l'ultim dia de 31 anys... demà ens endinsem al Parc Natural de les Catarates d'Iguazú.
Ah, per cert, records per l'ilustríssim ingeniero madrileño!!!
4 comentarios:
ara pregunto, si el comentari està escrit en català.....jo tb puc escriure en català, oi? Q follon!!!!
Una salutació des de La Floresta, us seguim per pura xafarderia i enveja sana. Ànim!!!
i moltes felicitats Marçel ja ets gran. Una persona és gran quan ja té una edat avançada, és adulta i s'acosta a la vellesa!!!. S'ha de tenir respecte pels grans i pels petits.
i un petó per l'Eva i la Mercedes.
Mooooooooooltes gràcies florestians!!
Esperem ser una finestreta per refrescar-vos, tres petonassos!!
P.D Bellesa s'escriu amb B.
Holaaaaaaaa
menuda envidia. sólo puedo decir eso! además, no sé quién hace las fotos pero es un auténtico genio o genia!
por cierto checa, sabes las últimas noticias? espero que sí, pero si no ponte en contacto con nosotras a través del blog! ah! y hay un par de fotos en las que sales muy bien!
ánimo y a disfrutar! recuerdos a eva i Marcel
ferran, patri i anna
Publicar un comentario