Joerrrrrrrrrrr pero que envidia sana me dais!!!!!!!! debéis estar disfrutando mogollón no? eso espero, porque os lo merecéis. Checa, espero que estés leyendo los comentarios que hago que me lo estoy currando mogollón o no? ya sabes que yo soy de las que llaman de uvas a peras... y mira ahora, cuántos comentarios estoy haciendo!!!!!!!! casi cada día!!!
Aquest mail és pel Marçel, però llegiu-lo tots dos, que riureu una estona.
Bueno, guapo. Com que al final no has dit res, aquest matí he anat a ensenyament. Es pa matarte. T'explico l'odissea. Ahir a la tarda l'Erin va menjar la seva fruita preferida, raïm i pera, i resulta que el raïm estava molt bé i li va provocar una gastrointeritis, que va tenir el seu punt àlgid a les dotze i mitja de la matinada. Així que ja em veus tota histèrica cap a urgències amb la nena i 200000 pitets pels vòmits. El metge ens atèn molt bé, ens explica el tractament i ens diu que no ens preocupem. Tornem a les dues de la matinada i la nena aconsegueix dormir. A les dues i mitja es torna a despertar plorant pel mal de panxa i a les tres cau rendida finalment. Ja dormia a la seva habitació, però la vaig posar a dormir al meu cuarto per sentir-la si vomitava, pobreta, que casi no hi cap al moisés perquè ja és molt gran. Total, que al final la pobra dorm tota la nit superbé, fins a les vuit. Jo no dormo res perquè la vetllo com una peazo de madre que sóc, però al matí es desperta tan contenta que decideixo anar a arreglar els teus papers, porque tú lo vales, i per tercer any consecutiu et mereixes que et donin algo. I què collons, que no hi ha manera de fer-te fora del cole. Total, que arribo a ensenyament amb una cua de collons, demano la instància i resulta que no em sé l'adreça de casa teva. Poso la del cole. Tampoc em sé el número de registre personal. El deixo en blanc. No sé com volies acabar d'omplir la instància perquè no vas enviar cap altre mail, o sigui que me la invento. I a més a més em demanen la teva signatura, i amb dos collons la falsifico. Ole, ole i ole secretària. Per rematar-ho, quan entrego la instància i em donen la meva còpia, aquesta que es calca sola quan escrius, resulta que com que he escrit amb pilot perquè no portava boli, la instància té algunes taques borroses que se semblen al meu escrit, però no es llegeixen del tot bé. Això sí, s'intueix una gran obra literària d'aquelles que fan història al món de la burocràcia. I segueixo, torno cap a casa i l'Erin continua dormint, ni s'ha adonat que he marxat, fantàstic, però de camí tinc la mala sort de torçar-me un turmell perquè anava corrents com una boja amb les meves sandàlies fantàstica i el meu vestit estretet, que amb la lactància estic monísima i he anat de rebaixes. M'he comprat un vestit texà... ui què guapa que estic. En fin... ara ja estic a casa, he dinat, la nena està millor tot i que encara vomita una miqueta i tot està arreglat. Ara, et dic una cosa. Com no et donin cap escola me'n vaig a ensenyament i monto una pancarta gegant amb la cara de la nena plorant, agafo un megàfon i em passo una setmana muntant una manifestació. I tu, guapeton, porque me caes bien, que si no.... Ara començo un mail normal: Ei, què xul·les les fotos!!! Em feu molta enveja!!! La nena està guapissima, ja veureu. Un petó. Ja estic. M'he desfogat. Jejeje, vaig a menjar un gelat de mig litro de torró, que me'l mereixo. Petonets, guapos, disfruteu. Fina.
Aquí des d'un ciber he obert el correu i m'he trobat aquest regal. Quines imatges més autèntiques de la meva segona terra. Se'ns dubte tinc més ganes que mai de tornar-hi. Tinc enveja sana. Per les vostres cares veig que ho esteu disfrutant i que són vacances intenses. Per aquí tot bé. Us envio un petó gegant. Us aniré seguint. MUaaaaaaaaaaaaaaaa
emilio recibido!, seguid disfrutando de este viaje inolvidable seguro. Mi niña tiene también envidia sana de vosotros y eso que todavía no sabe ni mirar el ordenador jajajajaja checa, pásatelo en grande que te lo mereces, descansa que luego cuando llegues empieza otra vez la odisea del curro. por cierto, yo empiezo el 21 de noviembre, no está mal eh? creo que me plantearé tener todos los hijos en verano jua jua jua ( como si eso se puediera planear!) en fin, que nada más de rollo; que muchos besos y ala! hasta las próximas fotos que quiero más!
Eva visto tu blog nos gusto mucho y desde santander donde estamos os deseamos que sigais disfrutando de ese maravilloso viaje. saludos de MELA, jOSE lUIS , dINA Y pOL. BESOS BOLUDA.
pos eso, 3 molt diferents compartint moltes mirades d'una mateixa història. Diuen que anem a un ranxo, que ara resulta ser una hacienda, però la ministra ha secrestat la idea i resulta que som conferenciants i talleristes al més alt nivell (uns 4.000 metres i més)... ja veurem on acabarà.
7 comentarios:
Joerrrrrrrrrrr
pero que envidia sana me dais!!!!!!!! debéis estar disfrutando mogollón no? eso espero, porque os lo merecéis. Checa, espero que estés leyendo los comentarios que hago que me lo estoy currando mogollón o no? ya sabes que yo soy de las que llaman de uvas a peras... y mira ahora, cuántos comentarios estoy haciendo!!!!!!!! casi cada día!!!
besos mil
ferran, patri i anna
Por cierto checa: sabes o no las novedades de Barcelona?
más besos
EVA, MOLTÍSSIMES GRÀCIES!
QUINES FOTOS MÉS MAQUES I QUINA ENVEJA Q FEU ELS 3!
PETONS
Aquest mail és pel Marçel, però llegiu-lo tots dos, que riureu una estona.
Bueno, guapo. Com que al final no has dit res, aquest matí he anat a ensenyament. Es pa matarte. T'explico l'odissea. Ahir a la tarda l'Erin va menjar la seva fruita preferida, raïm i pera, i resulta que el raïm estava molt bé i li va provocar una gastrointeritis, que va tenir el seu punt àlgid a les dotze i mitja de la matinada. Així que ja em veus tota histèrica cap a urgències amb la nena i 200000 pitets pels vòmits. El metge ens atèn molt bé, ens explica el tractament i ens diu que no ens preocupem. Tornem a les dues de la matinada i la nena aconsegueix dormir. A les dues i mitja es torna a despertar plorant pel mal de panxa i a les tres cau rendida finalment. Ja dormia a la seva habitació, però la vaig posar a dormir al meu cuarto per sentir-la si vomitava, pobreta, que casi no hi cap al moisés perquè ja és molt gran. Total, que al final la pobra dorm tota la nit superbé, fins a les vuit. Jo no dormo res perquè la vetllo com una peazo de madre que sóc, però al matí es desperta tan contenta que decideixo anar a arreglar els teus papers, porque tú lo vales, i per tercer any consecutiu et mereixes que et donin algo. I què collons, que no hi ha manera de fer-te fora del cole. Total, que arribo a ensenyament amb una cua de collons, demano la instància i resulta que no em sé l'adreça de casa teva. Poso la del cole. Tampoc em sé el número de registre personal. El deixo en blanc. No sé com volies acabar d'omplir la instància perquè no vas enviar cap altre mail, o sigui que me la invento. I a més a més em demanen la teva signatura, i amb dos collons la falsifico. Ole, ole i ole secretària. Per rematar-ho, quan entrego la instància i em donen la meva còpia, aquesta que es calca sola quan escrius, resulta que com que he escrit amb pilot perquè no portava boli, la instància té algunes taques borroses que se semblen al meu escrit, però no es llegeixen del tot bé. Això sí, s'intueix una gran obra literària d'aquelles que fan història al món de la burocràcia.
I segueixo, torno cap a casa i l'Erin continua dormint, ni s'ha adonat que he marxat, fantàstic, però de camí tinc la mala sort de torçar-me un turmell perquè anava corrents com una boja amb les meves sandàlies fantàstica i el meu vestit estretet, que amb la lactància estic monísima i he anat de rebaixes. M'he comprat un vestit texà... ui què guapa que estic. En fin... ara ja estic a casa, he dinat, la nena està millor tot i que encara vomita una miqueta i tot està arreglat. Ara, et dic una cosa. Com no et donin cap escola me'n vaig a ensenyament i monto una pancarta gegant amb la cara de la nena plorant, agafo un megàfon i em passo una setmana muntant una manifestació.
I tu, guapeton, porque me caes bien, que si no....
Ara començo un mail normal:
Ei, què xul·les les fotos!!! Em feu molta enveja!!! La nena està guapissima, ja veureu. Un petó.
Ja estic. M'he desfogat. Jejeje, vaig a menjar un gelat de mig litro de torró, que me'l mereixo.
Petonets, guapos, disfruteu.
Fina.
Aquí des d'un ciber he obert el correu i m'he trobat aquest regal. Quines imatges més autèntiques de la meva segona terra. Se'ns dubte tinc més ganes que mai de tornar-hi. Tinc enveja sana. Per les vostres cares veig que ho esteu disfrutant i que són vacances intenses. Per aquí tot bé. Us envio un petó gegant. Us aniré seguint. MUaaaaaaaaaaaaaaaa
niñaaaaaaaaaaaaaaaaa
emilio recibido!, seguid disfrutando de este viaje inolvidable seguro. Mi niña tiene también envidia sana de vosotros y eso que todavía no sabe ni mirar el ordenador jajajajaja
checa, pásatelo en grande que te lo mereces, descansa que luego cuando llegues empieza otra vez la odisea del curro. por cierto, yo empiezo el 21 de noviembre, no está mal eh? creo que me plantearé tener todos los hijos en verano jua jua jua ( como si eso se puediera planear!)
en fin, que nada más de rollo; que muchos besos y ala! hasta las próximas fotos que quiero más!
Eva visto tu blog nos gusto mucho y desde santander donde estamos os deseamos que sigais disfrutando de ese maravilloso viaje. saludos de MELA, jOSE lUIS , dINA Y pOL. BESOS BOLUDA.
Publicar un comentario