IGUAZÚ --> YAPEYÚ

Yapeyú.

Hi ha llocs que al arribar t'atrapen i aquí el temps només passa entre els núvols fugitius. Som a la vora del riu Uruguay, a l'Argentina, i a l'altra riba Brasil. Un riu de calma després dels dies frenètics a Iguazú, aquí espererem les ànimes que fa dies que s'emocionen fins l'impossible.

Iguazú ha sigut un festival pels sentits, inmensitats d'aigua caient entre cascades on el so s'apaga per esclatar entre simfonies d'aigua i cants d'ocells i envoltats de selva de tants verds únics i de papallones que els decoren i s'apropen tímides a ballar amb nosal3... i allí, entre la boirina nascuda reneix un cop i un altre l'arc de Sant Martí, eclipsant la mirada una vegada i una altra.
No hi ha cabut més admiració al cos desbordat de tants suspirs. Si tanques els ulls en aquesta pau de riu, entre la gespa verda, els cavalls negres i blancs, el vent net i el sol pausat, les barquetes amarrades, el silenci de remor, si tanco els ulls escolto encara la força desmesurada de la natura, blancs d'espuma fent-se vida entre la inmensitat de les cascades.

A puerto Iguazú, agafant la barca, després del passeig entre gotes, navegant fins l'illa de San Martín sota les catarates, banaynt-nos en les seves aigues gelades i prenent un sol atent a les nostres súpliques... Endintsant-nos entre selva de micos, coatíes o invisibles tucumans per desobrir un salt d'aigua on riure'ns al sentir l'esclat sobre la pell...

De 31 a 32 i de regal... la Lluna, feia temps que no me la regalaven... la Lluna de la Garganta del Diablo, després del cant del tres tenors, una meravella de nit entre les cascades a la llum de la lluna plena, on l'aigua era moviment etern...


No podem més, i ara pau, bella també, després d'atravessar el Parc Natural entre arbres i silencis i algunes cases de fusta de colors alegres, boscos de madereros, gauchos a cavall que et saluden amables i carreteres que s'allarguen a la vista, poblets maleducats d'empanades i acollidors com San Vicente de gelats a 2 pesos i policies aturant-nos a cada control amb ganes de xafardejar-nos.

Continuem embobats amb tot el que hem sentit, ara només cal aturar-nos aquí, a Yapeyú, vora el Riu Uruguay, a esperar totes les emocions viscudes.

P.D. Brasil una altra locura, vistes a la inmensitat, taxis estafadors i busos absurds i l'agraiment al brasilier que ens va recolir a la frontera per arribar a temps per parlar i alegrar-nos d'escoltar a la nostra gent. Gràcies a tots i totes per les felicitats i ara...FELICITATS a la Suuuuuuuuuuuuuu ja ets FFFFFFFFFallera i FELICITATS també a l'Andrea!!!! Tots amb el departament!!!!!Molts petons a tots i totes... bon profit, nosaltres mengem amb la camarera que rebenta els timpans, serrafinos rellenos de pollo y queso.