JUJUY --> SALTA --> GUERRERO

La Bellesa de San Salvador de Jujuy està per descobrir encara... la veritat és que si aquestes linies les llegeix algun jujeño ens pelarà, literalment, amb el machete. El treball aquí és com les tertúlies de cafè i panqueque, una xafarderia constant i intrigas de palacio que no fan més que marejar-te i deixar-te en un estat embobat primer, extranyat més tard, incómode després i cabrejat finalment per entrar en un conformisme de fer el que ens roti i punto.

Ningú s'entera de res, som dins el Ministeri, en una sala on surt i entra gent amb paperassa, tancant i obrint portes com si juguessin al tragabolas, tothom té titulacions de doctorado y professora que omplen amb la voluntat d'entrar en aquesta cort d'snobs incompetents on s'esgarrapa amb un somriure i on els que realment valen fugen del país cansats de tenir nyanyos de pegar-se sempre amb la paret construida pels més ineptes acaparadors de poder. Nosaltres somreiem sempre pensant que no els enteniem, els donàvem la oportunitat de que les coses funcionaven així aquí... però no, els únics que ens han demostrat ser els més llestos són l'humil gent que ens tracta meravellosament i ens acull amb tot, contents de que algú els tracti amb el respecte que tota persona es mereix.

Difícil sortida tenen la gent d'aquesta regió on tot el poder és una corrupció alimentada pels interessos i no per la millora, les noves generacions sense recursos només pensen en ser policies (els nens) o metres (les nenes), no hi ha expectatives de millorar-se o aventurar-se, es casen abans dels 23 sinó ja seran vells, tenen fills que els eduquen igual... i les noves generacins de poder només pensen en tenir titulacions que un cop casades no usaran o per continuar els afers turbulentos dels pares. El valor aquí no és la vida, és el més déspota abús de poder, el diner, l'apariencia de tenir més... tot aquí es pot pagar a plaços, pots pagar 6 euros en sis mesos, es a dir, tot es pot comprar, les targetes de credit les regalen i tothom està tan endeutat que no pot sortir de la roda... és una inesperança tot plegat.
...sort que trobem relax i bon humor de jacuzzi, una altra incongruència de ser on som.

1 agost... PACHAMAMA: Dar de comer y beber a la tierra. Un culte ancestral incaico al que vam ser convidats, una ceremonia per tornar a la mare terra tot l'agraiment de l'explotació que li fem, un recordatori de que no som res més que el que Ella ens ofereix, un reconeixement de la sort que tenim de viure en aquest ventre gegant... Fan un forat i entre incens i pregàries hi aboquen carn rostida, aigua, fruita, tabac, fulles de coca, choclos, cocacola, cuinats típics... i despres a celebrar-ho, bé, celebrem també l'aniversari de l'Elisabet... tacons vermells... FELICITATS!!!

Salta... un respirar de la bogeria jujeña, del treball de peonza... tornem a SER.

Recordeu Dallas?? Entre muntanyes, lliures del territori inmens, cabalgata amb vistes perdudes, acompanyats pel Polo, el cavaller noble d'aquesta història. Un paréntesis cuidat per sentir-nos lluny de tot i a prop de nosaltres.

P.D. La Mercedes diu... Felicidades Lluís!!!