I el sol, fonent-se en un horitzó, etern silenci de suspir aguantat, les primeres llums de la Recoleta de Sucre s'encenen anunciant una altra llarga nit d'hivern, les moltes campanades sense ordre conviden a donar gràcies d'un dia ple. Quant... tant fins arribar aquí, a Bolívia, on la màgia torna. Desfent el camí de tornada entre la Quebrada fins a la Quiaca on l'absurd d'un pont et trasllada a Villazón, on els últims moments d'un dia que no s'acaba iluminen palidament el fred que s'olora. Dins el poble un sol carrer anuncia el canvi, Bolívia és ple de pobresa que respira humanitat. Extranyats de només ser al costat entrem al primer bus cap a Potosí, un autobús més ple de pols i aromes corporals que de gent, som els únics blancs.
Arrenquem, són les sis, ja fosc... i tanquen els llums, comencem el dia a les fosques, un dia de 19 hores entre bots de carretera, sorolls de motor rovellat, cabaços de peix, dones amb barret de Charles Chaplin, faldilles, trenes i colors de vestits, parades enmig del silenci de l'atormentat somni d'uns passatgers resignats a seguir...
Arrenquem, són les sis, ja fosc... i tanquen els llums, comencem el dia a les fosques, un dia de 19 hores entre bots de carretera, sorolls de motor rovellat, cabaços de peix, dones amb barret de Charles Chaplin, faldilles, trenes i colors de vestits, parades enmig del silenci de l'atormentat somni d'uns passatgers resignats a seguir...
Potosí, cinc de la matinada, la ciutat de plata robada comença a despertar-se i nosaltres riem amb l'espectacle de crits i son... Oruuuuuuuro, Sucresucresucre, Tupiiiiiiiiiiza.
A les sis, amb el cos ple de galetes per dinar, berenar, sopar i esmorzar, arrenquem cap aquí, 3 hores més, ara sí, desconcertats de l'emoció que sentim, barreja de kung-fu i valls verdes obrint-se a cada nou instant del dia llevant-se. Muntanyes geloses de rius i camps, explosió de vida amb so de flauta andina, paisatge de manuscrit de Redfield...
I ara, reposant tant ben estar, dalt la Recoleta, Sucre s'estira a la vall, ple de teules de fang, amb les parets blanques de cases antigues, desafinat el suau hivern enveja del Mediterrani, trencat pels molts campanars que s'eleven enmig de tant carrer empedrat. La seva gent ens rep amable i tranquila, orgullosos d'una terra de fruita exquisita i colors per vestir.
A les sis, amb el cos ple de galetes per dinar, berenar, sopar i esmorzar, arrenquem cap aquí, 3 hores més, ara sí, desconcertats de l'emoció que sentim, barreja de kung-fu i valls verdes obrint-se a cada nou instant del dia llevant-se. Muntanyes geloses de rius i camps, explosió de vida amb so de flauta andina, paisatge de manuscrit de Redfield...
I ara, reposant tant ben estar, dalt la Recoleta, Sucre s'estira a la vall, ple de teules de fang, amb les parets blanques de cases antigues, desafinat el suau hivern enveja del Mediterrani, trencat pels molts campanars que s'eleven enmig de tant carrer empedrat. La seva gent ens rep amable i tranquila, orgullosos d'una terra de fruita exquisita i colors per vestir.
Adéu Sol, ens retrobem a la riba del Titikaka.